Història
ANTECEDENTS REMOTS
Essent un indret fèrtil, ben regat (per la confluència de la riera d’Osor i el riu Ter) i alhora pas natural entre la serralada Transversal i la part de migjorn de la Costa Brava, és de suposar que la vall d’Anglès fou ocupada des de ben antic. De fet així ho demostren les troballes arqueològiques, gràcies a les quals podem afirmar que a la vall hi ha presència humana ja des del neolític (2500-1800 a.C.), i que aquesta ocupació té continuïtat en el món ibèric.
ANGLÈS, SAGRERA I CASTELL TERMENAT
L’anglès actual naixeria a conseqüència de la colonització dels monjos benedictins de Sant Medir (més tard establerts a Amer), que al segle IX havien rebut la concessió de colonització del rei franc Lluís el Piadós. La documentació més antiga que parla d’Anglès és també d’aquest segle IX. En aquell moment, el nucli original de la població cal situar-lo a la sagrera de Santa Maria de Sales, embrió de l’actual vila de la Cellera (d’aquí ve en nom de la població). S’anomenava sagrera a l’àrea sacralitzada situada entorn d’una església, on tota violència comesa era considerada un sacrilegi pel qual s’havia de respondre davant un tribunal episcopal.
L’augment de població, la creació d’un incipient mercat i les necessitats de defensa portaren a la construcció d’un castell termenat (a més de la defensa del territori també esdevenia centre polític i administratiu de la zona). No serà fins al 1242 que trobarem esmentada la primera notícia del Castell d’Anglès, quan s’hi fa referència en el testament del vescomte Guerau V de Cabrera.
Fins al 1788 el municipi va estar format per la vila filla de l’antic castell termenat dels Cabrera, la sagrera de Santa Maria de Sales (a la Cellera), les possessions de Plantadís (avui del Pasteral), Sant Amanç i Trullàs (actualment dins el terme de Bescanó).
EL CASTELL D’ANGLÈS I ELS VESCOMTES DE CABRERA
COMTES, VESCOMTES I CASTELLS
A l’imperi carolingi, els monarques delegaven el govern del territori a certes persones de confiança com els comtes, que administraven el patrimoni conquerit. En aquest temps, sorgeixen alhora alts funcionaris al servei del compte, que auxiliaven al senyor i tenien jurisdicció delegada sobre el comtat. Aquestes persones eren els vescomtes, i que després esdevingueren senyors autònoms, per l’herència del càrrec i la vinculació al territori. Els vescomtes tendien a substituir el nom del territori comtal per un nom relacionat amb les seves pròpies possessions; així, els primitius vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera, en prendre el nom del castell de Cabrera (Osona).
El castell d’Anglès apareix esmentat per primer cop en el testament de Guerau V de Cabrera (1242), que deixà en herència el vescomtat de Cabrera al seu fill Guerau VI, mentre que crea per a un altre fill, Ramon, un petit patrimoni format pels castells d’Anglès i Brunyola. La manca de descendència de Marquesa, la filla de Guerau VI, farà que el vescomtat de Cabrera sigui heretat per un fill de Ramon, Bernat I de Cabrera. El nucli antic d’Anglès es configurarà, doncs, al voltant d’aquesta antiga possessió dels Cabrera.
TIPOLOGIA DELS CASTELLS MEDIEVALS
Els castells medievals estaven situats normalment en punts alts i estratègics, com és el cas d’Anglès. Els castells dels segles X-XI estaven formats bàsicament per una torre de base circular (amb una porta al primer pis per a resultar inaccessible des de l’exterior) rodejada d’un recinte emmurallat. Amb els temps s’hi van anar afegint edificacions, de manera que el castell-tipus dels segles XIII-XIV tenia a més a més un pati d’armes, estables, cisternes, forns, sitges, capella, etc.; al mateix temps que s’ampliava la muralla i es reforçava amb torres o baluards. Justament tenim documentat que el castell d’Anglès va ser reconstruït el 1350, encara que no sabem quin tipus de reformes s’hi varen fer ni si corresponien a aquest canvi que es produeix a molts castells catalans.
EL QUE HA QUEDAT DEL CASTELL D’ANGLÈS
Ben poques restes ens queden avui del que fou el castell d’Anglès:
- Fins fa pocs anys es conservava la cisterna, en el lloc que avui ocupa el pàrquing de la plaça de la Vila.
- La plaça de la Vila corresponia a la plaça d’armes del castell, de la qual només ha perdurat en els temps la seva forma trapezoidal (típica de les places d’armes dels castells catalans).
- Respecte al castell, sí que coneixem l’emplaçament original, que correspondria al que avui és un grup de cases situat entre el carrer del Castell i el pas cobert vers a l’antic pou públic de la vila. Sembla que al segle XVI el castell va quedar absolutament arrasat per les tropes franceses.
- Pel que fa a la torre de l’homenatge, sabem que fou enderrocada en plena revolta remença (segle XV), per Pere Joan Sala.
- I també sabem de l’existència de l’antiga era del castell, també situada prop de la plaça de la Vila.
- En darrer terme, si s’excavés en el lloc que ocupava l’antic castell probablement sorgirien restes de les masmorres (de les quals també hi ha documentació).
LA VILA MEDIEVAL
MURALLES MEDIEVALS. EL RECINTE FORTIFICAT D’ANGLÈS
Ben poques restes ens queden avui del que fou el castell d’Anglès:
- Fins fa pocs anys es conservava la cisterna, en el lloc que avui ocupa el pàrquing de la plaça de la Vila.
- La plaça de la Vila corresponia a la plaça d’armes del castell, de la qual només ha perdurat en els temps la seva forma trapezoidal (típica de les places d’armes dels castells catalans).
- Respecte al castell, sí que coneixem l’emplaçament original, que correspondria al que avui és un grup de cases situat entre el carrer del Castell i el pas cobert vers a l’antic pou públic de la vila. Sembla que al segle XVI el castell va quedar absolutament arrasat per les tropes franceses.
- Pel que fa a la torre de l’homenatge, sabem que fou enderrocada en plena revolta remença (segle XV), per Pere Joan Sala.
- I també sabem de l’existència de l’antiga era del castell, també situada prop de la plaça de la Vila.
- En darrer terme, si s’excavés en el lloc que ocupava l’antic castell probablement sorgirien restes de les masmorres (de les quals també hi ha documentació).
MURALLES MEDIEVALS. EL RECINTE FORTIFICAT D’ANGLÈS
Al segle XIII, la part més poblada de la parròquia d’Anglès era el nucli proper a Santa Maria de Sales (La Cellera), mentre que l’actual vila es reduïa només al castell i a unes poques edificacions dins el recinte emmurallat (que es va anar allargant amb el temps). Sembla que hi podrien haver existit dos recintes emmurallats: un de primitiu, que voltaria estrictament l’edificació del castell; i un de posterior, que inclouria ja tota una sèrie d’habitatges que s’havien anat construint a l’empara del castell. En una reconstrucció hipotètica, el segon clos emmurallat envoltaria el que avui és la plaça de la Vila, i els carrers del Castell, Major i d’Avall. En tot el nucli antic d’Anglès, encara s’hi poden veure clarament les restes d’aquestes antigues fortificacions.
ELS PORTALS
L’accés al nucli antic a través de la muralla es feia pels portals, que eren zelosament guardats de dia, i rigorosament tancats durant la nit. A Anglès, els portals podrien estar situats:
- un, ben segur, ja que el tenim documentat, al final del carrer Major, a l’altura del nº 16. Era el portal de Sant Miquel, que entra en desús a partir del segle XVI;
- l’altre al principi del carrer Empedrat;
- i un tercer que donaria al barri de Santa Magdalena, per enllaçar amb el camí cap a Sant Martí i Blanes.
CARRER D’AVALL: PROCÉS DE FORMACIÓ
Al carrer d’Avall les cases més velles daten del segle XVI. És curiós veure com, a la banda que queda més pròxima a la plaça, la majoria de les cases en què es veu la data, aquesta és de mitjans de segle XVI i, en canvi, a l’altra banda, predominen les cases del segle XVII. Possiblement, això s’explica perquè es comença a edificar a redós de la muralla, i només quan s’esgota l’espai annex a aquesta, es construeix enfront. Una excepció és precisament la casa coneguda com a “Can Tino”, que és la més antiga que tenim documentada.
TIPOLOGIA DE CASES I CASALS
Segons un estudi realitzat pels arquitectes Fuser i Viader (1984), el conjunt monumental d’Anglès es pot qualificar de gòtic final – principis del renaixement. Actualment, podem identificar 3 tipologies d’edificis que tenen el seu origen a l’època medieval. Tots tres tenen en comú que eren cases unifamiliars. Moltes d’elles responien a un ús agrícola, amb un portal de grans dimensions, una o dues plantes d’habitatge i unes golfes que servien de graner.
Casa medieval: planta baixa + 1-2 plantes pis (molt baixes), i sovint s’hi ha afegit unes golfes. La façana varia segons l’amplada, però sempre domina el ple sobre el buit (finestres petites i emmarcades de pedra). La porta normalment de mig punt i feta amb pedra de riu.
Casal: planta baixa + 2 plantes pis. Normalment, la composició és simètrica, amb portals dovellats i finestrals amb arcs lobulats i llindes gravades. Solen superar els 9 m d’amplada i tenen tres eixos de composició.
Casa medieval transformada: reordenació de la façana buscant més llum, amb obertura o transformació de finestres preexistents en balcons.
* Cal destacar la singularitat de moltes de les portes de les cases medievals d’Anglès, fetes amb dovelles petites; un sistema que únicament trobem en alguns pobles més de la rodalia.
EL MERCAT MEDIEVAL, 700 ANYS DE MERCAT A LA PLAÇA DE LA VILA
Segons un estudi realitzat pels arquitectes Fuser i Viader (1984), el conjunt monumental d’Anglès es pot qualificar de gòtic final – principis del renaixement. Actualment, podem identificar 3 tipologies d’edificis que tenen el seu origen a l’època medieval. Tots tres tenen en comú que eren cases unifamiliars. Moltes d’elles responien a un ús agrícola, amb un portal de grans dimensions, una o dues plantes d’habitatge i unes golfes que servien de graner.
Casa medieval: planta baixa + 1-2 plantes pis (molt baixes), i sovint s’hi ha afegit unes golfes. La façana varia segons l’amplada, però sempre domina el ple sobre el buit (finestres petites i emmarcades de pedra). La porta normalment de mig punt i feta amb pedra de riu.
Casal: planta baixa + 2 plantes pis. Normalment, la composició és simètrica, amb portals dovellats i finestrals amb arcs lobulats i llindes gravades. Solen superar els 9 m d’amplada i tenen tres eixos de composició.
Casa medieval transformada: reordenació de la façana buscant més llum, amb obertura o transformació de finestres preexistents en balcons.
* Cal destacar la singularitat de moltes de les portes de les cases medievals d’Anglès, fetes amb dovelles petites; un sistema que únicament trobem en alguns pobles més de la rodalia.
EL MERCAT MEDIEVAL, 700 ANYS DE MERCAT A LA PLAÇA DE LA VILA
L’anomenada plaça de la Vila era l’antic pati d’armes del castell, que ha perdurat en la morfologia urbana del barri antic com a plaça. Situada en la part més alta de la vila, presideix aquest espai la Casa de la Vila. Fins al 1995 se celebrava tots els diumenges el tradicional mercat setmanal instituït pel rei Jaume I el 1294. Però, si bé el mercat té uns orígens ben remots, ni l’emplaçament ni el dia en què se celebra eren els mateixos. Fem una mica d’història.
El 18 de febrer de 1294, Jaume II va signar una disposició a favor de Ramon de Cabrera, concedint a la vila d’Anglès el privilegi de celebrar un mercat setmanal (concretament el dissabte). Al document de concessió també s’hi establien les garanties de seguretat per a tots els concurrents i amb la finalitat d’evitar els robatoris. Al mercat d’Anglès hi assistia bàsicament gent de la rodalia i, a més de l’intercanvi de productes, també era un lloc de trobada per a fer negocis o per a resoldre problemes. D’altra banda, a la plaça s’hi concentraven serveis com la carnisseria, la gabella o la taverna, monopolis del senyor del castell que explotaven en règim de concessió.
Pocs anys després de la concessió del mercat, el 1321, Bernat I de Cabrera (fill de Ramon de Cabrera), aconseguia del mateix Jaume II la concessió d’una fira “mundina” (mesura superficial agrària). Es tractava d’una fira anual, celebrada a partir de l’1 de juliol i que tenia una durada de 8 dies. En aquesta ocasió també es feia referència a la seguretat que s’havia de garantir als que hi anessin. Mentre els mercats eren setmanals, les fires eren anuals o bianuals, i servien també per a fer tractes, fixar terminis de pagament, etc.
MOLINS MEDIEVALS
La construcció que tenim al nostre costat era l’antic molí del castell (alhora que dona nom a l’actual carrer del Molí). En època medieval, la funció principal dels molins era moldre cereals per a fer-ne farina. A Anglès es té notícia de tres molins, tots tres situats fora de l’antiga muralla: Perarnau, Cuc i molí del castell (avui dia conegut com “de Ciscot”, en referència a l’últim moliner). En aquells temps, els molins eren propietat de nobles i eclesiàstics (els únics que podien costejar la seva construcció), i en feien concessió de l’explotació del servei a canvi d’un cens anual. En el cas d’Anglès, com que el molí del castell depenia dels vescomtes de Cabrera, tenia prioritat de moldre sobre el de Cuc, que aprofitava el mateix curs d’aigua.
L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL
Les primeres notícies que tenim de l’església de Sant Miquel daten del segle XIII, quan aquesta era la capella del castell d’Anglès, propietat dels vescomtes de Cabrera. La documentació ens parla de la situació, damunt el baluard de Sant Miquel, a l’exterior del clos emmurallat.
Tot i que no hi ha cap constància, cal suposar l’existència d’una primitiva capella de Sant Miquel d’estil romànic (tenint en compte la data d’assentament dels Cabrera a la vall). Aquesta primitiva capella no tindria res a veure formalment amb el que avui veiem: l’únic que sabem és que era d’un sol altar, dedicat a Sant Miquel. El patró, un sant guerrer, fou triat per la casa dels Cabrera en agraïment pel suport en la lluita contra els àrabs (alarbs). Era a l’interior d’aquesta capella on s’enterraven els nobles de la vila.
A principis del segle XIV, Leonor (esposa del vescomte Bernat de Cabrera), fundà a la capella un benefici dedicat a Sant Amanç. Amb part de les rendes assignades a la fundació s’havia de mantenir un prevere, que hi havia de residir, i que també havia de fer les funcions de notari del castell.
A mitjans del segle XIV tenim constància que a la capella hi havia tres altars: el principal, dedicat a Sant Miquel, el de Sant Amanç i un altre dedicat a Sant Narcís. D’altra banda, també tenim notícies que en aquest moment (1368) es demana des de la diòcesi de Girona que es reedifiqui el temple de Sant Miquel, encara que desconeixem quin tipus d’obra s’hi dugué a terme.
Del segle següent, el XV, no sabem gairebé res, tot i que la capella podria haver resultat afectada per la sèrie de terratrèmols que tingueren lloc el 1427.
A finals del segle XIX es varen fer les escales de pedra d’accés al portal de Sant Miquel. A principis del XX (1921) s’allarga la nau, que havia quedat petita. Amb la Guerra Civil es destrueix el campanar (l’actual és del 1940), part del tresor i la imatge de la Verge del Remei. Actualment hi ha 7 altars.
SANTA MAGDALENA I L’HOSPITAL DELS POBRES
De la mateixa manera que els carrers Raval, Canigó, Molí i Empedrat, el barri de Santa Magdalena té també un origen extramurs. Les primeres notícies que ens parlen de Santa Magdalena (també anomenada “capella de l’hospital dels pobres de Jesucrist”) daten del segle XVI. Malgrat tot, l’estructura de l’antiga capella podria indicar que era romànica. Santa Magdalena, avui desapareguda, tenia frontis triangular i absis (amb un retaule molt antic que reproduïa escenes de la vida de Santa Magdalena, i que fou cremat durant la Guerra Civil). El conjunt, inicialment estava format per: un hospital dels pobres, una capella i una escola.
Respecte a l’hospital dels pobres, sembla que l’origen es troba en el testament de Guillem Vengut, quan a principis del segle XV (1401), fa hereu universal a un hospital que s’havia de construir a la parròquia de Santa Maria de Sales (al poble d’Anglès), i que havia d’estar dotat de prevere, comanador i hospitaler. A l’hora de la veritat, però, malgrat les bones intencions, el capital llegat va resultar insuficient per a complir els seus desitjos i, en conseqüència, el projecte s’hagué d’ajustar a aquesta nova realitat. L’objectiu de l’antic hospital era socórrer els caminants i els mendicants de tota la vall, i era regit directament pel consell de la universitat (actualment, l’Ajuntament).
De 1880 a 1920 el barri de Santa Magdalena va créixer espectacularment, i aquesta vitalitat va ser tal vegada la causa de la desaparició de l’hospital. La institució, de fet, funcionà fins a finals del segle XIX (fou clausurat l’any 1882), quan l’edifici fou confiscat per l’Ajuntament i dissolt el patronat. En aquest temps, l’Ajuntament va fer construir un escorxador municipal al pati de l’antic hospital, que estigué en funcionament fins a principis dels anys 70, quan fou tancat. L’any 1922, al costat del que era l’escorxador s’hi instal·là l’escola de nenes (encara es pot veure el rètol pintat), un local que avui ocupa el servei de Correus. Després de molts anys d’abandonament, l’edifici de Santa Magdalena fou enderrocat també a principis dels 70, per les necessitats urbanístiques del moment i de trobar nous locals per l’arxiprestat. Conservant els murs, fou substituït per una moderna construcció de tres plantes on s’habilità la nova casa dels capellans del poble. L’absis s’enderrocà en eixamplar la pujada de Can Grau.
DE LA VILA MEDIEVAL A L’ANGLÈS DEL SEGLE XIX
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Amb el pas del temps, les construccions dins i fora del clos emmurallat augmenten aprofitant els materials i les estructures (contraforts, parets mestres, etc.) facilitats pel mateix mur. Cal tenir present la dificultat que suposa l’extracció i transport de material de construcció. De fet, l’estructura urbana de la vila actual recorda l’Anglès dels segles XIV i XV, típica de la baixa edat mitjana. Aquesta, per tant, queda recolzada sobre els dos eixos principals que corren paral·lels al traçat del mur, el carrer Major (també anomenat carrer d’Amont) i la plaça de la Vila. Com moltes poblacions medievals de Catalunya, en aquella època els carrers de la vila eren encara més estrets que ara, i és que el creixement successiu de la població comportava l’amuntegament progressiu de les cases, amb l’objectiu de mantenir-se dins de la seguretat que garantia el recinte emmurallat.
Al segle XVI ja estaven formats perfectament el carrer d’Avall, el Major i el barri del castell; i fora muralla hi quedaven la capella del castell o de Sant Miquel (construïda damunt d’un baluard), el barri de Santa Magdalena (constituït bàsicament per l’hospital dels pobres i la capella) i el molí del castell (d’en Ciscot).
No serà fins al segle XVII que el creixement poblacional provocarà l’expansió urbana fora muralles, que des de llavors quedarà més o menys invariable fins al segle XIX.
El segle XIX marca un punt d’inflexió en la història urbanística d’Anglès, ja que és en aquesta època que la zona de la plana creix espectacularment; i com a conseqüència naixerà la dicotomia poble vell/nou, que encara avui és present.
EL MODERNISME AL BARRI ANTIC
Al barri antic s’hi poden veure també algunes edificacions modernistes del segle XIX. En aquests casos, hi ha una composició clara en eixos a proporció amb l’amplada de la parcel·la. Finestres grans i balcons emmarcats amb pedra (o amb un gruix de morter que sobresurt uns 2 cm) i balconades i baranes. A vegades, ús de ceràmica com a decoració. A més de Can Cendra, cal destacar també Can Peix.
Un bellíssim exemple d’aquesta arquitectura del segle XIX és la casa de Can Cendra, restaurada pel reconegut arquitecte noucentista gironí Rafel Masó. El personatge que va fer reconstruir la casa fou Tomàs Cendra, que vers el 1880 havia estat administrador de les mines del Sant Pare. La família Cendra, grans propietaris i hisendats, procedien d’Estanyol i arriben a Anglès al segle XVIII. Al costat d’aquesta casa hi podem observar la masoveria de Can Cendra (carrer d’Avall, núm. 27-29), molt més antiga que la modernista i amb diversitat d’estils. Sota l’arcada hi queda una porta que comunica amb el pati i els jardins de Can Cendra. Curiosament, l’hisendat havia de permetre el pas per la seva propietat, ja que hi havia un antic camí “missader” per anar a Sant Pere Sestronques.
